"Alien trespass" és una producció nord americana i canadenca absolutament peculiar. Intenta emular, i de fet ho aconsegueix, les antigues pel·lícules de ciència ficció dels anys quaranta i cinquanta i que tots nosaltres recordem de les sessions de Televisió Espanyola i que ens deixaven aquell regust estrany, mig amarg, perquè no acabavem d'entendre d'on sorgia tota aquella parafernalia de situacions, engins espacials, laboratoris, monstres i alienígenes. Alguns encara tenen malsons amb les diferents versions de Godzilla (àlies la sargantana de pelfa) i la seva competidora (d'una altra productora) tortuga voladora Gamera (àlies no puc ser més lletja), o amb aquells alienígenes que venien de l'espai en un magnífic blanc i negre, a vegades pastós, a vegades expressionista.
El que és g
enial d'aquesta pel·lícula és que tot i l'adopció del color -suposo que per adequar el producte a l'actualitat- no sembla tenir la intenció d'anar gaire més lluny que la de rememorar aquelles sessions davant l'antiga televisió i que ens provocava aquell gust dolcet-amarg en unes tardes (o vespre-nit, si el pare arribava tard) càndides, plenes d'imagineria i lluny de la digitalització actual.
El director deixa clara la seva idea de realitzar un divertimento per a ell mateix i pels fans d'aquestes pel·lícules quan és capaç de crear una atmosfera de tensió en un típic poble americà, quan una nau extraterrestre s'hi estrella (us recorda alguna cosa?); i, sobretot, ho ratifica quan en plena era de trucatges digitals, ell continua amb les clàssiques retroprojeccions en les que el fons era clarament sobreposat i es movia desafortunadament, intentant seguir l'acció dels protagonistes. Això sí, sempre sortia desenfocat.
El més meravellós de tot és l'alienígena, cutre que t'hi cagues. Més que cutre, espantós, i això enmig d'una producció curadíssima. Igualment, el platell volador, ens recorda altres platell il·lustres, com els que tenia el nostre amic Ed wood penjant d'un fil damunt de les seves maquetes.
El director de la pel·lícula, R.W. Goodwin, director entre altres d'una desena d'episodis d'"Expediente X", i productor de quatre temporades d'aquesta serie, té una prolífica i extensa carerra com a productor executiu i els seus contactes, entenem, li han permès realitzar aquest producte que té per objectius: primer, divertir-se ell mateix; segon, homenatjar el gènere; i, tercer, divernir-nos a tots plegats, ja que l'entreteniment està assegurat.
Magnífica la interpretació de Eric McCormack (àlies Will a la meravellosa sèrie "Will i Grace", en el seu paper de professor xiflat.
El que és g
enial d'aquesta pel·lícula és que tot i l'adopció del color -suposo que per adequar el producte a l'actualitat- no sembla tenir la intenció d'anar gaire més lluny que la de rememorar aquelles sessions davant l'antiga televisió i que ens provocava aquell gust dolcet-amarg en unes tardes (o vespre-nit, si el pare arribava tard) càndides, plenes d'imagineria i lluny de la digitalització actual.El director deixa clara la seva idea de realitzar un divertimento per a ell mateix i pels fans d'aquestes pel·lícules quan és capaç de crear una atmosfera de tensió en un típic poble americà, quan una nau extraterrestre s'hi estrella (us recorda alguna cosa?); i, sobretot, ho ratifica quan en plena era de trucatges digitals, ell continua amb les clàssiques retroprojeccions en les que el fons era clarament sobreposat i es movia desafortunadament, intentant seguir l'acció dels protagonistes. Això sí, sempre sortia desenfocat.
El més meravellós de tot és l'alienígena, cutre que t'hi cagues. Més que cutre, espantós, i això enmig d'una producció curadíssima. Igualment, el platell volador, ens recorda altres platell il·lustres, com els que tenia el nostre amic Ed wood penjant d'un fil damunt de les seves maquetes.
El director de la pel·lícula, R.W. Goodwin, director entre altres d'una desena d'episodis d'"Expediente X", i productor de quatre temporades d'aquesta serie, té una prolífica i extensa carerra com a productor executiu i els seus contactes, entenem, li han permès realitzar aquest producte que té per objectius: primer, divertir-se ell mateix; segon, homenatjar el gènere; i, tercer, divernir-nos a tots plegats, ja que l'entreteniment està assegurat.
Magnífica la interpretació de Eric McCormack (àlies Will a la meravellosa sèrie "Will i Grace", en el seu paper de professor xiflat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada